INTERCULTURALITAT I IMMIGRACIÓ
sábado, 14 de enero de 2012
Axí ens veuen als catalans.
La televisió i els estereotips.
En el primer es veu com un noi basc crida a un altre des de el balcó de casa seva, amb aquest anunci fan referència al prejudici de que els bascs són molt de poble i bastant bèsties.
Aquest anunci, penso que utilitza el prejudici de que els negres saben com escalar als llocs ja que viuen a la selva, quan segurament la majoria d’ells no sap. A més, també esta el fet que la mare de la nena només veure’l es pensa que no la vol ajudar, i això es el que molta gent creu dels immigrants, que només venen aquí per robar i no per guanyar-se la vida que és el que molts d’ells, avui dia estan fent per ajudar a les seves famílies.
Per acabar dir que la gent s’hauria de despendre dels prejudicis i conèixer a la gent, perquè d’aquesta manera és com es creix més com a persona, sense jutjar a ningú pel seu color de pell ni per la seva procedència.
APM? El Defensor - Racistas ( Me cambio de familia)
Vídeo d’un programa de televisió que es diu “Me cambio de familia” on la finalitat es canviar les mares de dos famílies completament diferents, en aquest cas en concret, han ajuntat una família espanyola amb una cubana.
APM? Afers Exteriors (Yo no soy racista, pero...)
APM? Yo no soy racista, pero...
Vídeo on una senyora dona el seu punt de vista sobre la immigració. Val la pena veure’l:
Hiyab
Transcripció dels diàlegs del vídeo.
- Profesora: No me seas así mujer, no ves como van las otras.
- Fátima: Pero soy musulmana
- Profesora: Y yo católica, y eso que tiene que ver?
- Fátima: Que no me gusta
- Profesora: Mira Fátima, lo que intento explicarte es que esta es una escuela laica y todos somos iguales. No queremos diferencias entre los alumnos, entiendes? Sea de donde sea nos da igual, aquí no discriminamos a nadie. Tú te imaginas que pasaría si a cada uno se le ocurriera venir vestido de su religión? Pues que la libertad de culto, de pensamiento, y todo eso se nos iría directamente a la basura. Y eso no lo queremos ni tú ni yo, a que no?
- Fátima: No
- Profesora: Hazme caso Fátima, el pañuelo está bien para la calle, para tu casa, pero para aquí no.
- Fátima: Pero yo en mi casa me lo quito.
- Profesora: Pues aquí también tienes que hacerlo. Las reglas son las reglas, no las he inventado yo. Mira yo entiendo que al principio te cueste un poquito, pero va a ser lo mejor para ti y para todos, que te lo digo yo mujer. Que pasa que tus padres te pegan si no lo llevas?
- Fátima: Ellos también quieren que me lo quite.
- Profesora: Entonces cual es el problema?
- Fátima: Que no me imagino sin hiyab.
- Profesora: Pues yo sin, fíjate, estarías, muy guapa si te lo quitas.
- Fátima: Pero es que a mí me gusta llevarlo.
- Profesora: Y me parece muy bien cariño pero para cuando salgas del instituto. Tú has visto a alguien aquí que lo lleve?
- Fátima: No
- Profesora: Pues por eso. Venga Fátima confía en mi. En cuanto te lo quites un rato ni te acuerdas, no querrás ser la rara de la clase no? Venga mujer.
(Fátima se quita el hiyab)
Una altre qüestió a destacar és la manipulació que duu a terme la professora, amb la finalitat de fer treure el hiyab a la Fátima Això ho veiem en les frases següents: “estarías, muy guapa si te lo quitas;
No querrás ser la rara de la clase?” Penso que aquestes frases són bastant dures, ja que la professora només pensa en l’aspecte de la nena i no en com ella es sent més agust, i a més no li permet la llibertat d’expressió, pensament que menciona al començament del diàleg.
Quan acaba aquest diàleg, la Fátima entra a la seva nova classe i se’n adona que tothom va vestit com vol, ja sigui portant barrets, palestines, gorres; és a dir, que el col·legi no deixa portar un hiyab perquè se suposa que no es pot portar el cap tapat i a més és un element de la religió musulmana, però si que es pot portar palestines i gorres que al igual que el hiyab tapen el cap. Per acabar dir, que penso que és un vídeo molt interessant ja que tracta la controvèrsia del hiyab de la millor manera, demostrant que a algunes escoles es prohibeix el hiyab sense motiu algun. També he de dir, que a la meva antiga escola en concret no es deixaven portar gorres o barrets dins de les aules, al pati si que es podien dur.
Unwatchable - Is your phone rape free?
Aquest és un vídeo que vam veure a classe, i hem va impactar tant que vaig pensar que valia la pena fer un petit comentari sobre aquest.
El vídeo comença amb unes imatges molt idealistes, és a dir, es veu a una nena petita rossa, recollint flors del jardí, la seva germana gran, arribant de l’escola parlant pel telèfon mòbil, la mare netejant un gerro i el pare rentant el cotxe; tot això acompanyat per una música molt tranquil·la, creant així, un clima de perfecció. Però de sobte, es veu com un helicòpter aterra al jardí de la casa, agafant a tota la família desprevinguda. A partir d’aquí tot canvia, la música és més aterradora i les imatges són més ràpides i violentes, els militars que anaven en l’helicòpter, agafen als pares i els obliguen a mirar com ells violen a la seva filla gran, després d0’això maten al pare i, la filla petita ho ha vist tot des de el jardí, i s’escapa corrents cap al bosc que hi ha al costat de la casa, sense saber que al altre costat d’aquest, hi ha un grup de militars. Un cop va finalitzar el vídeo, ningú de la classe es va veure capaç de fer cap comentari degut a la duresa d’aquest.
S’ha de dir que, a la televisió, gairebé tots els dies, surten imatges aterradores d’atemptats, gent morta, catàstrofes, entre d’altres. Però el fet de veure-les tan diàriament ens ha insensibilitzat davant d’aquestes. A més, respecte el vídeo, crec que el fet que la família fos blanca, potser ens sembla més estrany i cruel, ja que no és comú veure retransmeti situacions així. Penso que aquest és el problema, és molt injust que en la societat d’avui en dia, trobem normal les desgracies que succeeixen en sones , poblacions més desfavorides.
Per acabar dir que aquest vídeo és molt interessant ja que vol reivindicar el fet que tots els dies, segurament, moltes dones, pares, nens i nenes, de països subdesenvolupats, són assassinats o violats; i mentrestant, la gent dels països desenvolupats només estan preocupats per tenir un mòbil d’última generació.