Salomón es una gravació que explica la relació que mantenen un noi negre, que es diu Bassir, i un avi del poble, que es diu Eusebi. L’avi té molta afició a la petanca i dintre de poc es realitzarà el torneig de petanca però li falta una persona per poder inscriure’s, a més cal dir que es una persona molt racista, per la vida que ha viscut i el poble on viu. En canvi Bassir es un jove que treballa al camp recollint préssecs per poder viure.
La vida d’aquestes dos persones es creua quan en Bassir va a veure jugar a l’Eusebi a petanca, però en un primer moment l’Eusebi s’enfada molt amb el Bassir i li diu frases com “me caguen el negro”, “forastero de mierda”, entre d’altres. Davant d’aquesta situació en Bassir respon d’una manera que hem va sobtar molt, no es va enfadar sinó el contrari, entenia a l’Eusebi i el justificava davant dels seus amics. Un dia en Bassir li va demostrar com jugava a petanca, i com l’Eusebi va veure que era molt bo, li va demanar si volia participar amb ell al torneig de petanca. El Bassir va acceptar i a partir d’aquest moment, la relació entre els dos es va reforçar i s’ensenyaven coses mútuament, fins al punt que l’Eusebi li va regalar un joc de petanca al Bassir perquè practiqués i com a mostra d’estimació.
Però va arribar el dia de la competició, i el Bassir no es va poder presentar perquè li havia sortit una feia al poble del costat, i en aquest moment l’Eusebi va tornar a la situació inicial, es a dir, va tornar a parlar despectivament del Bassir, però al final de la pel·lícula es va donar compte que el Bassir era una bona persona i no va voler perdre l’amistat que havien aconseguit.
Al acabar de veure el vídeo ens van plantejar les preguntes següents:
¿És possible el canvi d’actitud? i Cal alguna recompensa per a que es pugui donar aquest canvi?
Jo crec que com es veu en el vídeo, el canvi d’actitud es possible, ja que conec molts casos de persones que al principi no confiaven amb els immigrants i després de treballar amb ells canvien completament la seva visió d’ells ja que se n’adonen que son persones que volen el mateix que ells, treballar i poder viure bé. A més, arrel del increment dels bars, perruqueries, o tendes de xinesos o pakistanesos la gent per motius econòmics ha anat a comprar o a menjar en aquests emplaçament i han comprovat que son gent encantadora i que molts d’ells fins i tot s’intenten adaptar a les nostres costums i a la nostra llengua.
Respecte a la segona pregunta, penso que gairebé mai cal cap recompensa per a que una persona canvi de pensament respecte als immigrants, ja que només els hi cal conèixer-los per canviar, però es veritat que si que hi ha persones, com es el cas del vídeo, que necessiten una “recompensa” per a tractar bé als immigrants.
