SITUACIÓ CADA VEGADA MÉS QUOTIDIANA...

L’altre dia anava pel carrer i vaig viure una situació molt incòmoda. Vaig veure com un noi Espanyol li deia a 3 nens immigrants “Me caguen estos moros de mierda” , això davant d’ells i cridant com un boig. La situació va ser la següent, els nens anaven jugant tranquil·lament sense mirar per on anaven i sense voler, li van barrar el pas. Ell els va mirar i els hi va dir la frase dita anteriorment. Jo hem vaig quedar molt sobtada, primer per la reacció del noi, ja que va estar totalment fora de lloc perquè no li van fer res, i l’altre cosa que hem va sobtar va ser la reacció dels nens, ja que van seguir jugant, com si no hagués passat res.

Aquesta situació hem va fer pensar que potser si els nens haguessin estat espanyols, el noi no els hi hagués dit res, o potser ell tenia un mal dia i li hagués cridat d’aquella manera a qualsevol que passés pel seu costat. Penso que va ser una reacció bastant racista, ja que ell no es va apartar i a més, eren nens que estaven jugant tan tranquils, sense fer mal a ningú. Cada vegada s’estan donant més reaccions com aquesta entre la població, i sempre va dirigida cap a les mateixes persones. Tal i com vaig dir en l’entrada anterior del blog, molta gent no es considera racista, però ho és amb les seves actuacions, mirades, contestacions o comentaris. Això crec que s’ha d’anar eliminant des de dins, és a dir, treure de la televisió qualsevol sèrie o programa que puguin veure els nens, per tal de no fer-los pensar que actuar d’aquella manera es normal, a més també seria necessari tractar-ho a l’escola, perquè on jo treballo he escoltat alguns comentaris inadequats de nens que tenen 6, 7 anys i això o no ho han aprés ells sols.

YO NO SOY RACISTA PERO...

En aquesta entrada del blog, he penjat una fotografia d’un cartell que el vaig veure penjat en el passadís de la Universitat. Hem va cridar l’atenció, i quan el vaig llegir hem va semblar perfecte per comentar-lo al blog.

El cartell posa “JO NO SOC RACISTA, PERO...” i després li segueixen una sèrie d’afirmacions, de les quals molta gent realitza sense adonar-se o no.

“Paso de largo cuando la policía identifica, pega, detiene, hostiga a personas inmigrantes en redadas, en la calle o en el metro”

Aquesta afirmació és la pura realitat, perquè en la nostra societat som només persones individuals, i sempre pensem en nosaltres mateixos i en la nostra seguretat. Conec casos on, per exemple, en el metro algú està desqualificant verbalment o fins i tot robant a una altra persona i ningú del voltant fa res. La raó d’aquestes reaccions és, suposo, per por a que els hi passi alguna cosa a ells. Jo no puc dir com reaccionaré davant això, perquè no m’he trobat mai en una situació així; però espero que el meu primer instint sigui ajudar a qualsevol persona ja que, si em passés a mi m’agradaria que m’ajudessin.

“No respondo a comentarios, carteles, campañas de partidos o personas xenófobas”.

Sobre aquesta afirmació penso que, sempre que escoltem algun comentari racista o xenòfob, si no estem d’acord amb aquest, hem de reaccionar, fent-li veure el nostre punt de vista, sense faltar i sempre donant arguments, situacions que avalin la nostra opinió. També crec que molta gent no es considera racista, però quan escolten un comentari despectiu cap a una altre persona es riu. Per mi això es enganyar-se a un mateix, perquè no es pot riure de cap ofensa que perjudiqui a una persona.

“Trato con superioridad a la gente según el color de su piel o su (supuesto) origen”

Aquesta afirmació, com les dues altres, es dona entre la nostra societat. Això ha passat durant gran part de la nostra història com a societat, ja que sempre ens hem pensat que som superiors a altres cultures, països; quan en realitat totes les regions del món, ja siguin petites o grans, riques o pobres; tenen la mateixa igualtat.

Per acabar dir que, una petita solució, seria treure els comentaris racistes i xenòfobs de les series de televisió perquè d’aquesta manera els mes petits de la casa no els trobarien normals ni típics.

SALOMÓN

Salomón es una gravació que explica la relació que mantenen un noi negre, que es diu Bassir, i un avi del poble, que es diu Eusebi. L’avi té molta afició a la petanca i dintre de poc es realitzarà el torneig de petanca però li falta una persona per poder inscriure’s, a més cal dir que es una persona molt racista, per la vida que ha viscut i el poble on viu. En canvi Bassir es un jove que treballa al camp recollint préssecs per poder viure.

La vida d’aquestes dos persones es creua quan en Bassir va a veure jugar a l’Eusebi a petanca, però en un primer moment l’Eusebi s’enfada molt amb el Bassir i li diu frases com “me caguen el negro”, “forastero de mierda”, entre d’altres. Davant d’aquesta situació en Bassir respon d’una manera que hem va sobtar molt, no es va enfadar sinó el contrari, entenia a l’Eusebi i el justificava davant dels seus amics. Un dia en Bassir li va demostrar com jugava a petanca, i com l’Eusebi va veure que era molt bo, li va demanar si volia participar amb ell al torneig de petanca. El Bassir va acceptar i a partir d’aquest moment, la relació entre els dos es va reforçar i s’ensenyaven coses mútuament, fins al punt que l’Eusebi li va regalar un joc de petanca al Bassir perquè practiqués i com a mostra d’estimació.

Però va arribar el dia de la competició, i el Bassir no es va poder presentar perquè li havia sortit una feia al poble del costat, i en aquest moment l’Eusebi va tornar a la situació inicial, es a dir, va tornar a parlar despectivament del Bassir, però al final de la pel·lícula es va donar compte que el Bassir era una bona persona i no va voler perdre l’amistat que havien aconseguit.

Al acabar de veure el vídeo ens van plantejar les preguntes següents:

¿És possible el canvi d’actitud? i Cal alguna recompensa per a que es pugui donar aquest canvi?

Jo crec que com es veu en el vídeo, el canvi d’actitud es possible, ja que conec molts casos de persones que al principi no confiaven amb els immigrants i després de treballar amb ells canvien completament la seva visió d’ells ja que se n’adonen que son persones que volen el mateix que ells, treballar i poder viure bé. A més, arrel del increment dels bars, perruqueries, o tendes de xinesos o pakistanesos la gent per motius econòmics ha anat a comprar o a menjar en aquests emplaçament i han comprovat que son gent encantadora i que molts d’ells fins i tot s’intenten adaptar a les nostres costums i a la nostra llengua.

Respecte a la segona pregunta, penso que gairebé mai cal cap recompensa per a que una persona canvi de pensament respecte als immigrants, ja que només els hi cal conèixer-los per canviar, però es veritat que si que hi ha persones, com es el cas del vídeo, que necessiten una “recompensa” per a tractar bé als immigrants.

Primera part de la sessió.

A la primera part de la classe, havíem de dir si estàvem “una mica d’acord”, “molt d’acord”, “una mica en desacord” o “molt en desacord”, respecte a 11 formulacions que tractaven el tema de la interculturalitat i la immigració. Un cop donada l’opinió dels 11 enunciats , ens vam ajuntar en grups petits i vam posar en comú les nostres opinions.

Respecte el meu grup en concret, dir que en la majoria de les preguntes, coincidia la nostra opinió. Un enunciat que vam comentar, va ser el que deia “Es preferible agrupar alumnes per procedències perquè això millora el ritme d’aprenentatge”, ja que dos de nosaltres estaven una mica d’acord perquè creien que no era bo separar en grups pel fet que cap nen/a es sentís exclòs. Una del grup va argumentar que no era el fet de discriminar a ningú, sinó que la finalitat d’aquesta separació era, facilitar l’aprenentatge als nens que els hi costi més adaptant-se al seu ritme perquè així no es perdran cap concepte de la matèria, i per lo tant, els que tenen un aprenentatge més ràpid podran anar al seu ritme.

Un altre tema que vam tractar va ser l’últim, que deia “Agrupar els alumnes segons la religió, ajuda a evitar conflictes”, i totes vam estàvem en desacord ja que creiem que si agrupes per religions, separaràs als nens/es i per tan podran sorgir conflictes i diferències i potser fins i tot prejudicis.

Per acabar dir que em va semblar una activitat molt apropiada per la primera classe o a més va ser molt entretinguda, donat que, vam participar i debatre i a més vam poder conèixer altres punts de vista de la nostra societat.